Colobra Escurçonera

Colobra Escurçonera i la de Collaret


Colobra Escurçonera

 

La colobra escurçonera, serp d'aigua, colobra d'aigua, escurçó d'aigua, colobra viperina o serp pudenta (Natrix maura) és una espècie de serp de la família colubridae. Viu en ambients aquàtics i pot arribar als 70 cm de llargària.

Una d’aquestes és la colobra escurçonera, una serp totalment inofensiva que viu a prop o bé dins de l’aigua, i que ha copiat l’aparença de l’escurçó per tal de defensar-se. Pot fer entre 70 i 100 cm i es caracteritza perquè, tal com fa la colobra de collaret, quan es manipula pot deixar anar el contingut pudent de la glàndula anal i  es pot arribar a fer la morta.

 

 

 

Descripció

Té 21 fileres d'escates i dues escates postoculars. La coloració i el disseny varien molt. Del verd clar al vermell i d'una línia patent en ziga-zaga que recorre el dors fins a dues conspícues línies longitudinals blanques o àdhuc grogues. El ventre és negrós, groc o vermell. De vegades té ocel·les grocs als costats.

Costums

És molt més aquàtica que la serp de collaret (Natrix natrix). A més, és una serp activa tant de dia com de nit.

El seu comportament defensiu és molt notable: quan se sent amenaçada aplana el cap, que adquireix una forma triangular, xiula i mostra el disseny dorsal, cosa que la fa semblant a un escurçó. Quan és capturada descarrega un líquid repugnatori de les seues glàndules anals (comportament també característic de Natrix natrix). 

 

 

 

Reproducció

La còpula té lloc a la primavera o a la tardor, i la posta consta de 4 a 20 ous que fan eclosió al cap de dos mesos.

Les femelles es poden reproduir a 4-5 anys i els mascles, que són més petits, ho fan a 3 anys.

 


 

 

 


Colobra de Collaret


La serp de collaretmarieta o colobra de collar (Natrix natrix) és una espècie de serp de la família Colubride, totalment inofensiu i que molt rarament intenta de mossegar quan hom el captura.

És un ofidi que, amb cua i tot, sol fer entre 90 i 120 cm, si bé les femelles, que són més grosses que els mascles, poden acostar-se a 160 cm i àdhuc, en casos excepcionals, arribar als dos metres. Els exemplars ibèrics presenten el dors de color verd oliva, amb nombroses i petites taques negres disposades irregularment. El ventre, tret de la regió del coll, és gairebé negre.







 informació de wikipedia

 

Comentaris