Gripau comú o galàpet

 Gripau comú o galàpet 

Un gripau, calàpet o renoc és un anur de cos arrodonit i inflat, i pell amb berrugues, que habita en llocs humits i sota les pedres.

Altres noms

Altres noms i variants dialectals no normatives són:

calàpot (Mallorca, Menorca, Eivissa, Campmany)

galàpat (Rocabruna, Camprodon, Ripoll, Olot, Perafita, Rupit, Viladrau, Pineda, Pobla de Segur, Vendrell, Valls)

calàput/galàput (Llofriu, St. Feliu de Guíxols)

escalipatxo (la Bisbal d'Empordà)

escalàpot (Girona)

esgalàpot (Rabós)

esgalàpat (Campmany) 

escalàpat (Blanes)

galapát (Sort, Senterada, Tremp)

galipatxo (Empordà)

grapal (Illa del Tec, Puigcerdà, Martinet, Pobla de Lillet, Bagà, Prats de Lluçanès, Solsona, Organyà, Oliana, Artesa de Segre, Balaguer, Tàrrega)

gràpau (Ribesaltes, Cornellà de C.)

grapau (Sopeira, Vall d'Àneu)

grapaut (Oleta, Arles)

gripal (Balaguer, Cervera)

galipau (Vic, St. Feliu de Codines)

garipau (Vic, Bigues, Sta. Coloma de Queralt)

sapo (País Valencià).

 

Granotes i gripaus

 

El gripau comú (Bufo bufo) té uns 5 a 8 centímetres de longitud en els mascles, i de 8 a 10 centímetres en les femelles. Té la pell verrucosa, les glàndules paròtides molt grosses i la boca ampla i sense dents. Habita sota les pedres, surt de nit per nodrir-se d'insectes i cucs, i emet un crit característic. Fa la posta dins l'aigua. És inofensiu i beneficiós. Habita tot Europa, a l'oest d'Àsia, i és comú als Països Catalans.

Altres gripaus són semblants al gripau comú: per exemple el gripau corredor (Bufo calamita), més petit, amb una ratlla groga a l'esquena i comú als Països Catalans; el gripau verd (Bufo viridis), de color verd, sense berrugues i que viu a les Illes Balears; i el gripau gegant (Bufo rinus), que és el més gros i habita per tot Amèrica. Altres gripaus són el gripau banyut, el gripau llevadora, el gripau raucador, el gripau corredor i el gripau d'esperons. 

La pell del gripau, especialment a l'esquena, pot tenir substàncies de defensa per a l'animal, mentre que les granotes solen tenir la pell llisa. Els gripaus són més grossos, amb unes extremitats més menudes proporcionalment al cos que les granotes. Els costums dels gripaus són menys aquàtics i lents que els de les granotes, que viuen en aigües estancades o quietes. Les granotes tenen dents, al contrari que els gripaus, i algunes poden tenir ullals. En la cultura popular dels Països Catalans s'associa el gripau amb la lletjor, amb bruixes i éssers malignes, mentre que les granotes solen considerar-se actives, simpàtiques i beneficioses.  

Cultura popular

El tòtil, o gripau llevadora, és un gripau, però la mateixa paraula en la llengua catalana ha passat també a designar una persona poc espavilada i no gaire intel·ligent.

En alguns contes de fades, els prínceps són encantats en forma de gripaus o granotes. La princesa ha de desfer el malefici amb un petó, que fa tornar el príncep a la seva antiga forma, que havia perdut com a càstig per una mala acció passada detectada per una bruixa. El rei granota és un exemple d'aquest tipus d'història.

 

Capgròs

El capgròs

cabot

cabut (valencià)

cap de bou

renoc

cullereta o cullerot 

 

és la forma que presenten els amfibis anurs en el seu estat larvari, com la granota o la reineta.

Neix dels ous dipositats entre les plantes palustres en llocs de poca fondària, tot i que alguns amfibis porten els petits al damunt fins que es desenvolupen. El capgròs es caracteritza per la manca d'extremitats, les quals li van apareixent a mesura que va creixent, alhora que la cua va desapareixent.

 

 

 informació de wikipedia