Llagosta de Muntanya - Somareta - Saltamartins

Llagosta de Muntanya

Celífers

Somareta

Saltamartins

 

 

Llagosta/Saltamartins

La llagosta migratòria o llagosta pelegrina (Locusta migratoria) és una espècie d'ortòpter de la família dels acrídids que causa plagues en els països subtropicals. És l'únic membre del gènere Locusta. 

Característiques

Té unes antenes curtes i filiformes i les ales molt desenvolupades, encara que n'hi ha que no en tenen o les tenen més petites. Té tres parells de potes, les dos primeres són molt més curtes que les posteriors, que són amb les que caminen i s'aguanten a la superfície. Les potes posteriors són més llargues i les utilitzen per saltar.

Es troba en gran varietat de llocs, des de selves tropicals a boscos, deserts, muntanyes, litorals, etc. 

Celífers

Els celífers (Caelifera) són un subordre d'insectes ortòpters caracteritzats per les antenes curtes, així com per tenir el tercer parell de potes més desenvolupat per a poder saltar millor. Les antenes curtes els diferencia dels membres de l'altre subordre (Ensifera) que les tenen llargues.

 

 

 

Somereta

Lluciapomaresius panteli és una espècie d'ortòpter de la família Tettigoniidae, endèmica de Montsant. Fou descoberta el 1897 per l'entomòleg Longí Navàs i Ferré que va publicar la troballa dos anys més tard amb el nom Steropleurus panteli (Navas, 1899).

 

Biologia

El cicle vital comença amb l'eclosió dels ous a la primavera. Arriben a la fase adulta entre finals de juny i mitjans juliol, després de probablement 5 mudes. Els adults són especialment aparents durant la tardor, s'aglomeren en zones concretes, pugen als arbustos per cantar i es fan més visibles; de setembre a novembre és el moment de la reproducció. Solen pondre els ous de nit, sobre molses, anècdòticament sobre el sòl.

Presenten tant activitat diürna com nocturna. Tenen alimentació omnívora (fruits, fulles, fongs, altres astròpodes, exúvies).

Com altres Tetigònids, té un cant característic, però a diferència de la major part d'espècies properes, ambdós sexes tenen aquesta capacitat. La bioacústica del dant ha estat estudiada per Hans i Beate Pfau.

 

 informació de wikipedia