LLIMACS - LLIMAGUES - BAVOSES

Els llimacs, llimagues o bavoses són mol·luscs gastròpodes terrestres sense conquilla, o amb conquilla reduïda i interna, de l'ordre dels pulmonats. Els nudibranquis s'anomenen a vegades llimacs de mar, malgrat no estar relacionats amb els autèntics llimacs. 

 

Reproducció

Els llimacs són

hermafrodites simultanis, és a dir, alhora mascles i femelles, amb una gònada bisexual. Els òrgans masculins s'activen en primer lloc, després d'una tornada els òrgans femenins. El desencadenament d'aquestes dues fases de l'activitat sexual és controlat per un sistema hormonal.

Ponen els ous entre alguns dies i diverses setmanes després de l'aparellament, segons l'espècie. Un llimac pot posar entre 100 i 500 ous, en paquets de 10 a 50, els diposita en un forat fet a terra o sota un refugi. Els ous són esfèrics, de color groc blanquinós o transparents. 

Característiques

Els llimacs mesuren entre 1 i 15 cm segons l'espècie. Tenen el cos allargat. Al cap té la boca i quatre tentacles; els inferiors són tàctils i els superiors tenen els ulls a seu extrem. La boca inclou dos mandíbules amb petites dents i la llengua dentada o ràdula.

L'escut o mantell darrere del cap cobreix alguns òrgans amb una làmina calcària. S'observa, sobre la dreta de l'escut, el pneumostoma, orifici respiratori de l'animal. Darrere l'escut està la part caudal.

El peu és la part ventral; és un òrgan musculós que s'adhereix a terra gràcies a la placa de reptació. El moc o secreció liquida recobreix el cos de l'animal, actua com a humectant i li permet el llimac desplaçar-se. 

Desplaçament

Els llimacs es desplacen poc. Poden recórrer, en condicions òptimes, entre 2 i 7 m diàriament. El moc és indispensable per al desplaçament dels llimacs. Quan es mouen, una glàndula situada a l'extremitat anterior del peu, secreta moc, que és aixafat sota la placa de reptació i li permet lliscar. Quan se situen en una àrea on la vegetació és abundant, els llimacs no es dispersen de més de 50 cm al dia. Troben el seu menjar gràcies als seus òrgans olfactius i a les seves papil·les gustatives.

 

Alimentació

L'alimentació dels llimacs és molt variada. S'alimenten freqüentment i en la mesura possible amb teixits vegetals (fulles, material en descomposició) però poden consumir també residus animals. El gran llimac o el petit llimac gris prefereixen les plantes a la superfície del terra. En període de sequera, els petits llimacs viuen dins del terra i roseguen les parts subterrànies de les plantes.

Un llimac pot menjar fins i tot la meitat del seu pes en una nit. El llimac gris absorbeix entre 30 i 50 mg al dia, però el gran llimac es pot empassar entre 5 i 10 g al dia. Alguns llimacs s'alimenten d'una vegada, però d'altres se'n proveeixen en successives ocasions durant la mateixa nit. Sovint resulten perjudicials per a l'agricultura en menjar i embrutar amb els seus excrements els vegetals. S'eliminen amb molusquicides o altres mètodes biològics.

informació de wikipedia