EL GINEBRÓ i el parasit

 EL GINEBRÓ

 i el parasit

El ginebró (Juniperus communis subsp. nana, o subsp. alpina) és un arbust de la família de les cupressàcies, semblant al ginebre, però més petit. També s'anomena ginebró l'estròbil o gàlbul del ginebre comú (Juniperus communis subsp. communis).

A diferència del ginebre comú (Juniperus communis subsp. communis) que pot arribar a 6 metres d'alçària, el ginebró és un arbust prostrat amb les branques quasi horitzontals de manera que pren un aspecte rabassut. També les fulles són més amples i curtes, solen estar disposades de 3 en 3 i tenen pel costat de sobre una ratlla blanca. Els estròbils o més concretament els gàlbuls neixen a les axil·les de les fulles, quan maduren són d'una color blava negrenca, i es fan servir com a espècia per a cuinar plats de carn.  

Floració

De març a maig.

Hàbitat

Matollars i boscos de l'estatge subalpí.

A Catalunya, a més dels Pirineus, el podem observar, més escàs, als cims del massís del Montseny. Es troba principalment formant matolls amb bàlec o boixerola, i com a part del sotabosc dels boscs de pi negre, amb el neret i el nabiu.

 Gymnosporangium clavariiforme

paràsit del Ginebró 

Gymnosporangium clavariiforme és una espècie de fong fitopatògen de l'ordre dels Uredinals. Infecta alternativament espècies de Juniperus i de Crataegus o altres espècies de rosàcies.

Cicle biològic

Com altres fongs Uredinals presenta un cicle biològic complex. El fong té dos hostes, un de primari i un de secundari. Els hostes primaris del fong són generalment Juniperus communis i Juniperus oxycedrus, tot i que pot infectar altres espècies de Juniperus. En aquests arbres el fong produeix els corns telials, uns esporotubs amb forma de tentacle i de color taronja que s'encarreguen de la reproducció sexual del fong. Les espores generades als telis (teliospores) són alliberades i transportades pel vent fins que infecten l'hoste secundari. En aquesta segona etapa, el fong produeix depressions groguenques en les fulles de l'hoste (generalment alguna espècie de Crataegus). També pot infectar el fruit, en els quals creixen esporotubs blanquinosos (aecis). Aquests esporotubs generen espores que infecten de nou l'hoste primari (Juniperus spp.), completant així el cicle. 

Danys

En els hostes primaris (Juniperus spp.) el fong pot causar xancres en branques o inclús escombres de bruixa. En l'hoste secundari Crataegus monogyna provoca greus danys causant la malaltia del rovell de l'arç blanc i una gran reducció de la producció de fruits. El fong també pot infectar i causar rovells en espècies del gènere Pyrus, Cydonia, Amelanchier, Sorbus, Aronia i Cotoneaster.