Avui s'ha complert un petit somni que tenia. No havia estat mai al Puigmal, el pic més alt del Pirineu Gironí. Evidenment no m'ha defraudat i dono les gràcies a tots els meus companys marxaires que m'han acompanyat. Sense ells no s'hagues complert aquest somni.
S'hauria de pujar com a mínim un cop al any al Puigmal per gaudir de les altures. Aquesta vegada m'he quedat amb les ganes; doncs era molt lluny del Pirineu.
El Puigmal com el seu nom diu, es dur d'assolir però sempre val la pena arribar al sostre de les comarwues gironines
ResponEliminaAvui s'ha complert un petit somni que tenia. No havia estat mai al Puigmal, el pic més alt del Pirineu Gironí. Evidenment no m'ha defraudat i dono les gràcies a tots els meus companys marxaires que m'han acompanyat. Sense ells no s'hagues complert aquest somni.
ResponEliminaS'hauria de pujar com a mínim un cop al any al Puigmal per gaudir de les altures. Aquesta vegada m'he quedat amb les ganes; doncs era molt lluny del Pirineu.
ResponElimina