2020 10 20 - Monestir de Sant Daniel - Font Martina - Castell de Sant Miquel

Font Martina

Aquesta és una de les més de 250 fonts que ocupen el massís de les Gavarres.

L’orografia i la geologia de les Gavarres faciliten l’existència de nombrosos cursos d’aigua i una gran quantitat de fonts. Tot i així, en aquest massís l’aigua sempre ha estat un recurs escàs, de manera que s’ha aprofitat al màxim la possibilitat d’obtenir-la.

Castell de Sant Miquel (Gironès)

El castell de Sant Miquel conforma un conjunt arquitectònic al cim del puig o muntanya de Sant Miquel a cavall dels municipis de Girona i Celrà (el Gironès). La seva ubicació al cim permet el control sobre grans extensions del territori. La seva adscripció administrativa és controvertida alternant-se entre Celrà i Girona, en època medieval, moderna i contemporània sembla estar més lligat a la parròquia i municipi de Celrà, tanmateix al principi de la transició democràtica espanyola sembla produir-se un canvi d'adscripció en favor de la capital comarcal, fet en disputa. Aquest conjunt envoltat per un fossat inclou una ermita, dita de Sant Miquel Arcàngel, i una torre de base quadrada. El lloc és un perfecte exemple de la reutilització successiva d'aquest espai al llarg del temps per raó de les necessitats canviants. El cim de 385 m, està inclòs com un dels 100 cims de la FEEC.

Mirador de Can Garcia

El mirador de Can Garcia, ofereix unes boniques vistes sobre la vall de Sant Daniel i els boscos del massís de les Gavarres, especialment alzinars, suredes i pinedes.

Plaça de les Sardanes (Sant Daniel)

És un espai herbat i rodejat d'arbres, situat a la confluència de les rieres de Sant Miquel i de la Torre. S'hi accedeix travessant un passera de bigues metàl·liques i solera de formigó, baranes metàl·liques. S'hi puja per uns esglaons. A un costat de l'espai intern hi ha un cadafal per les sardanes, de tres esglaons de pedra de Girona, recolzats a un mur posterior on hi ha una placa escrita: Plaça de la Constitució.

Antigament hi havia una construcció senzilla anomenada la Barraqueta i que feia d'escoles i Ajuntament. Amb la proclamació de a Constitució de 1869 es col·locà la placa commemorativa. Al 1901 es traslladen les escoles i l'Ajuntament i resta com a plaça per a ballar-hi les sardanes durant la Festa Major. El 1901 es van construir les grades pels músics. Al segle XVIII s'anomenava al lloc "Plaça Balladora". Actualment s'ha construït el pont d'accés, en substitució d'un en mal estat.